binic.net

Sembla que a en Sandruscu li agrada el joc brut, senyalant la candidatura de Marc Ingla d’acusacions infundades, dient que són ells qui fan joc brut quan l’únic que ha fet joc brut aquí ha estat ell, amagant assumptes d’interès pel FCBarcelona com el tema comentat ara fa uns dies al bloc de Jordi Badia, sobre certs temes legals del senyor Rosell al Brasil. Assumptes que si no se saben per part del soci, poden dur-lo a votar candidats erronis, i així, dur el club a l’abisme.

Deixo aquí copiat un fragment del que parlava, extret del bloc d’en Jordi Badia:

Molt aviat vaig sentir a dir i vaig llegir que aquestes eleccions a la presidència del FC Barcelona es jugarien a la xarxa. I tots els aspirants a ser-ne candidats van córrer a obrir comptes al Facebook, el Twitter i a tots els canals que calgués i a construir webs i blogs amb què adreçar-se directament als socis. Ben fet. Com que els mitjans tradicionals i tots els periodistes, amb mitjà tradicional o sense, hem fet el mateix, al final resulta que a la xarxa hi som els de sempre fent un soroll extraordinari i anant encara més estressats volent llegir la darrera tuiteria o feisbucada. Com si amb els telèfons mòbils no anéssim prou atabalats!

***

Amb tot, és cert que aquestes eleccions es juguen, en part, a la xarxa. Però no perquè els periodistes i els candidats l’hagin ocupada. La raó és perquè, en paral·lel, i probablement al marge, circulen d’altres informacions i opinions que no tenen res a veure amb la veritat oficial dels candidats que surt als mitjans tradicionals i que, a vegades, resulten molt més properes a la realitat. Ja n’he trobat uns quants exemples, com ara que l’anunci del candidat Sandro Rosell que confiarà amb Txiki Begiristain no s’acaba de creure i reclamen conèixer qui serà el secretari tècnic de veritat, perquè cal saber si s’entendrà amb Josep Guardiola o no, el qual, per cert, el 30 de juny acaba el seu contracte.

Ara: el més contundent que ha començat a circular són els problemes que Sandro Rosell té amb la Fiscalia de Brasília i el Tribunal de Comptes, encausat per un afer de comissions derivades d’un partit amistós de l’any 2008 entre Brasil i Portugal organitzat per una empresa seva que és qualificada de fantasma. Jo he rebut el següent correu electrònic:

“Ailanto Marketing Ltda, és una empresa qualificada a l’article com a fantasma, d’un tal ‘Alexandre Rosell’, més conegut com a Sandro Rosell. Aquesta empresa va rebre 9 milions de reals de ls secretaria d’esports del govern Estadual de Basília DF per organitzar el partit inaugural de l’estadi Bezerrao, entre Brasil i Portugal al 2008. Rosell i els polítics implicats estan encausats per la Fiscalia de Brasília i també pel Tribunal de Comptes, que qualifiquen el pagament d’il·legal i n’exigeixen la devolució i responsabilitats a tots els implicats, per actuar de forma fraudulenta i amb mala fe.

L’exgovernador encausat acaba de sortir de la presó per un altre escàndol de corrupció. El procés està en marxa.

La Confederació Brasilera de Futbol (CBF) no organitza els partits amistosos de la Selecció Brasilera, sinó que els organitza International Sport Events Company (ISEC), una empresa de les Illes Caiman que en té el dret exclusiu i que paga un fix a la CBF de R$ 3,5 milions, quedant-se ISEC l’excés. Tots les informacions afirmen que Sandro Rosell és una persona vinculada a ISEC. La companyia que té els drets de la selecció brasilera de futbol i de la que pretesament participa Sandro Rosell està en un paradís fiscal i ni tan sols te un website on s’expliquin les seves activitats.

ISEC cedeix els seus drets a l’empresa de Barcelona “Bonus Sport Marketing, que en aquest cas els cedeix a una empresa brasilera creada ad-hoc Ailanto Marketing, de la que Rosell n’és administrador i propietari. Pretesament aquesta estructura paga després comissions als polítics i administradors públics que han autoritzat les contractacions.”

La informació detallada i oficial és fàcil de trobar a Internet: posant “Alexandre Rosell + seleçao”, per exemple, n’hi a prou. Només s’ha de prendre la precaució de dir-li al cercador que busqui en les pàgines en portuguès.

També he trobat qui diu que “ara entenc perquè no vol que li diguin «Alexandre»!”